dilluns, 17 de desembre del 2012

Reis Mags d'Orient


Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis (sovint anomenats en bona part del català occidental els Reixos), són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per una estrella.
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com aMelcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del segle V

La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i a d'altres països d'Europa i Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis. Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen en el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.

L'església catòlica celebra la festivitat del Dia de Reis el dia 6 de gener. Tradicionalment, es representa la seva arribada als pobles el dia 5 de gener i reparteixen regals als nens, bé repartint-los d'un en un, sobretot en poblacions petites, o bé els troben l'endemà els nens al balcó de casa seva si la nit abans hi han deixat una sabata com a senyal. Normalment, uns dies abans de la seva arribada, els nens fan una carta demanant els regals que volen, i entreguen la carta a un patge dels reis.
Els tres reis són:
El rei Melcior és de pell clara, perquè ve d'un país on la gent tenia la pell d'aquest color. És el rei amb l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs.
El rei Gaspar és de pell clara i té els cabells castanys, perquè ve d'un país on la gent és així. Com Melcior va vestit segons l'estilgòtic. Tradicionalment a Alcoi el rei negre és Gaspar.
El rei Baltasar és de pell negra i va vestit segons l'estil dels àrabs, perquè ve d'un país on la gent és així. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.


dilluns, 3 de desembre del 2012

Tió de Nadal

Cançó del Tió de Nadal

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Ara passen bous i vaques,
I gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la tieta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.






Tió de Nadal




TIÓ DE NADAL

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Himne del FCB

Tot el camp
és un clam
som la gent blau-grana
tant se val d'on venim
si del sud o del nord,
ara estem d'acord, estem d'acord,
una bandera ens agermana.
Blau-grana al vent,
un crit valent,
tenim un nom
que el sap tothom:
Barça, Barça, Barça !!!

Jugadors
seguidors
tots units fem força;
són molts anys plens d'afanys
són molts gols que hem cridat,
i s'ha demostrat, s'ha demostrat,
que mai ningú ens podrà tòrcer.
Blau-grana al vent,
un crit valent,
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça. Barça !!!